QUE PRETENEM?


dilluns, 18 de juliol del 2016

FONTALBA – NÚRIA – PUIGMAL (205 )

 FONTALBA – NÚRIA – PUIGMAL

RESUM :
Una de les voltes més clàssica del Ripollès és la que uneix Fontalba – Núria i el Puigmal, és una volta que sense ser excessivament dura et permet assolir el sostre comarcal del Ripollès visitant Núria, ( tot i que nosaltres no hi baixarem ) sortint des de Fontalba lloc molt bonic.

Ruta: Fontalba – Camí de Núria – Camí de les Coves  - Cova de Sant Gil–  Cova de l’Amadeu - Coma de l’Embut – Puigmal – Puig de la Dou – Fontalba.


DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 16 de Juliol de 2016
*COMARCA: Ripollès
*DISTÀNCIA:  14.79 km
*DESNIVELL ACUMULAT:  1.150 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 4 h 55 min.
*TEMPS PARADES: 40 min.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 5 h 35 min.
*DIFICULTAT: Baixa, simplement s’ha de tenir en compte el desnivell i la durada.
*VELOCITAT MITJANA:  3 km/h
*FONTS CONSULTADES:Mapa: Puigmal – Vall de Núria – Ulldeter  E-25 de l'editorial Alpina 1:25.000
*PUNT DE SORTIDA: A la collada de Fontalba, al final de la pista de 11.5 km que surt de l’entrada del poble de Queralbs.
*OBSERVACIONS: La volta d’avui, no té massa problemes ja que sempre es fa per uns camins molt clars i exceptuant el tram de les coves, molt concorreguts.

El camí de Fontalba fins a trobar el camí de les coves, està ple de marques, grogues, blanques, un GR, gairebé és impossible perdre’s.

El camí de les coves és realment interessant, està indicat i en tot el recorregut hi ha un munt de pals.

El camí que puja per la coma de l’Embut, és sempre pel costat del riu i al final la pala, és molt fresada.

El camí de baixada fins a Fontalba, a més d’estar molt fresat, és molt difícil que no pugi o baixi algú i no té pèrdua, sempre i quan no trobem boira, a les hores cal extremar les precaucions, i si es pot preveure, no anar-hi.

El Forat de l’Embut és un curiós forat per on s’escola l’aigua que porta al riu.

Nosaltres ens saltem Núria, perquè volem tenir la perspectiva que hi ha des del camí de les coves.

Si es vol fer el camí de les coves i anar a Núria, quan s’acaba el camí de les coves i trobem l’encreuament amb el camí del canal, si baixem cap a la dreta, Núria és a tocar.

FOTOS:
no tardem gaire en creuar la surgència de Fontalba

el camí cap a Núria fa tot un seguit de colls

imatge de Núria tot seguin el camí de les coves

imatge de la Coma de l'Embut

ja en la part alta de la Coma de l'Embut, amb el Puigmal al fons

arribant al cim del Puigmal

avui el vent és molest... per esperar és millor oferir menys resistència...

el Puigmal tot girant la vista enrere

la Collada de Fontalba, sempre plena de cotxes..


TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC


RESSENYA :
0 h. – COLLADA DE FONTALBA –  2.070 m.
Sobre el pla on es deixa el cotxe surten dos camins molt marcats, pel que marxa de pujada, un xic a l’esquerra hi tornarem. Ara seguim el que marxa de pla. – MG – GR – El camí, molt planer, passa per la surgència de Fontalba, i un cop passada la raconada es comença a enfilar. Entra al bosc i va fent pujades i trams més plans fins que arriba a un punt, on hi ha una gran fita.
45 min. – ROC DE LA FITA –  2.150 m.
Aquí tenim una excel·lent vista sobre la vall per on puja el cremallera. El camí ara comença a baixar fent les diferents raconades,  - MG – GR – baixem fins que ja tenim una bona vista de Núria i trobem un trencant amb un indicador.
Aquest indicador cal estar atent, ja que uns metres abans hi ha una petita drecera que si la seguim, ens el passarem de llarg.
1 h 15 min. – CAMÍ DE LES COVES –  2.069 m.
Aquí si no hem anat mai a Núria, el millor es continuat camí avall, passa per la creu d’en Ribes i baixar al santuari.
Nosaltres aquí hi posarem el nostre granet de sorra i variarem un xic la volta. Deixem les MG i el GR que baixem cap a Núria i marxem de dret, seguint el camí de les coves. – hi ha pals indicadors -  El camí fa uns metres planer i comença a enfilar-se en ziga-zaga per finalment anar cap a la dreta i entrar al bosc on de seguida es bifurca. Seguim uns metres  el camí de la dreta i arribem a un balcó sobre Núria, aquí a l’esquerra, hi ha la petita cova de sant Gil.
1 h 22 min. --  COVA DE SANT GIL – 2.091 m.
La cova, molt petitona, és en una roca, amb una vista preciosa sobre Núria. Tornem al trencant i continuem pel camí de sobre que molt planer, amb unes vistes impecables sobre Núria, ens porta a la cova de l’Amadeu.
1 h 30 min. --  COVA DE L’AMADEU –  2.108 m.
Aquesta cova és també molt petita i està en una paret de roca, a partir de la cova, el camí comença a fer esses baixant pel mig d’un bonic bosc de pins. El camí baixa força  i finalment es desvia molt cap a l’esquerra, anant a trobar un encreuament de camins.
1 h 37 min. – CAMÍ DE LES COVES – CAMÍ DEL CANAL – 2.030 m.
Aquí, cap a la dreta i avall, aniríem a Núria, que és aquí mateix, si continuéssim de pla, seguiríem el camí del Canal. Nosaltres anem cap a l’esquerra i amunt. El camí surt del bosc i s’enfila a un coll que tenim al davant.
Si hem baixat a Núria, per trobar el camí que puja al Pla de l’Ortigar, és el que surt just abans de la primera vall que trobem a l’esquerra, quan ja s’han acabat els coberts.
1 h 57 min. --  PLA DE L’ORTIGAR –  2.200 m.
Travessem el pla i anem cap a buscar la Coma de l’Embut, que és per on baixa el riu. El camí va resseguint el riu amunt, passa pel costat del Forat de l’Embut. Forat per on desapareix l’aigua que porta el riu. El camí  que és molt fresat, va pujant per l’ampla coma, molt amunt, deixa enfilat a la dreta, un pluviòmetre i encara una dreta pala de terra i rocs, pala que ens porta de dret al cim del Puigmal.
3 h 35 min. --  PUIGMAL – 2.909 m.
Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic, una gran creu amb l’olla i la campana, una altra de més petita i sobre tot molta gent, tot i que hi fa un vent  de mil dimonis, però la vista que tenim és fantàstica.
Per marxar tal com hem arribat anem cap a l’esquerra,  per una petita depressió que fa la carena i que ens porta de seguida a baixar un tram molt dret, després fa un petit pla i una segona baixada, aquesta no tan dreta, passem un coll i arribem a un petit cim.
4 h 20 min. – CIM DE LA DOU –  2.457 m.
Aquí, deixem la carena per la que baixàvem que continua cap a la dreta i marxem cap a l’esquerra, seguint sempre el marcat camí que ens portarà de dret i sense cap problema a la collada de Fontalba.
4 h 55 min. --  COLLADA DE FONTALBA –  2.070 m.
-------------------------------------------------------------
MG – marques grogues
GR- sender de gran recorregut marques vermelles i blanques

NÉOUVIELLE (Des del llac d’Aubert ) (204 )

  

RESUM :
La reserva natural del Néouvielle és un lloc encantador, tant si es vol fer muntanya, com si simplement es vol anar a passejar pel voltant de molts i bonics llacs que hi ha. Avui nosaltres anirem a pujar el pic de Néouvielle, cim que dóna nom a tota la reserva. Tot i no essent el cim més alt, és un cim molt bonic, no és massa complicat de pujar i un com dalt, et dóna una visió global, impressionant!.

Ruta:  Llac d’Aubert – Bretxa de Barris – Néouvielle – Horquette d’Aubert – Llac d’Aubert.


DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 9 de Juliol de 2016
*COMARCA: Departament dels Alts Pirineus - França
*DISTÀNCIA:  10.7 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 994 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 5 h 45 min.
*TEMPS PARADES: 1 h.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 6 h 45 min.
*DIFICULTAT: Mitjana, cal tenir clar que ens movem en un terreny on predominen els rocs i la neu.
*VELOCITAT MITJANA:  1.86 km/h
*FONTS CONSULTADES: Mapa: Néouvielle de l' IGN 1:25.000
*PUNT DE SORTIDA: Aparcament del llac d’Aubert. Nosaltres hi hem anat per Bielsa, on cal travessar el túnel i baixar cap a Fabian. Just al poble surt una carretera estreta a l’esquerra que cal seguir fins que fa un trencant. Aquí a l’esquerra, va a l’aparcament de Cap de Long i a la dreta baixa cap el llac Oredon, on hi ha una barrera i un aparcament. Entre les 8 del vespre i les 8 del matí et permeten pujar amb cotxe fins a l’aparcament del llac d’Aubert.
*OBSERVACIONS: El recorregut per anar al Néouvielle, tot i que el cim es veu des de la sortida, és un recorregut on el camí, tot i que es segueix bé, i també hi ha moltes fites és fàcil de despistar-se.
Arribar fins a la bretxa de Barris, sempre més o menys hi ha camí.
A partir de la bretxa és un caos de rocs on cal anar seguint les moltes fites, però sempre de dret a la bretxa de Chausenque que es veu al davant.
De sota la bretxa de Chausenque fins al cim, és pujar la gran pala, avui de neu, fins a sota mateix de cim, que cal vorejar cap a l’esquerra i assolir-lo pel darrera.
La tornada fins a sota la bretxa de Chausenque, és baixar la dreta pala de neu.
Un cop sota la bretxa, cal vorejar per sota la cresta d’Espade i anar a buscar, fent les diferents raconades i sense un camí massa clar, el coll de l’Horquette d’Aubert.
Des del coll, la baixada cap el llac d’Aubert és simplement seguir el marcat camí que hi ha. Sens dubte el tram més còmode del dia.

FOTOS:
acabem de creuar la Bretxa de Barris (poc definida) i ja veiem la Bretxa Chausenque

 Bretxa Chausenque, aproximadament en aquest indret girem a l'esquerra per anar a buscar la base del Neouvielle

ja fa estona que calcem els grampons, i es pot dir que gairebé els portarem fins al cim

nosaltres deixem el camí i pugem de dret tot just tocar roca, cal dir que per aquest cantó s'ha de grimpar

dalt el cim del Neouvielle la vista és espectacular, però tot seguit els ulls se'n van al Ramoung

de baixada passarem(sense camí clar) pel Coll d'Aubert

des de vora el  Coll d'Aubert es veuen els llacs d'Aumar i d'Aubert

detall del Ramoung i el Neouvielle

el desglaç és notable al migdia, un munt de petits torrents salten al llac d'Aubert

el Coll (Hourquette d'Aubert), tot arribant a l'aparcament


TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC


RESSENYA :
0 h.  -- APARCAMENT DEL LLAC AUBERT --  2.161 m.
Sortim de l'aparcament i baixem cap a la presa (3min.) aquesta la travessem  per sobre.
Un cop a l'altra banda, cal seguir un camí que s'enfila suaument cap a l'esquerra i amunt. – fites – El camí puja perpendicular a la presa i arriba a un encreuament sota una gran pedra inclinada, molt llisa.
20 min.-- TRENCANT CAP DE LONG – 2.225 m.
Aquí, cap a l'esquerra i amunt, marxa el camí que travessa la cresta de les Laquettes passant pel pas del Gat, i  baixa cap al llac de Cap de Long.
Nosaltres marxem cap a la dreta. El camí supera una muralla de roca, per una petita canal i comença a marxar en diagonal amunt, ara però molt més planer, cap a travessar la cresta de Barris per la seva part més baixa. Més que una bretxa es passa per on sembla acabar la cresta.
50 min. --  BRETXA DE BARRIS --  2.436 m.
Des de la bretxa de Barris, es veu molt bé la Bretxa Chausenque, que és la referència de cap on hem d'anar, però el tram per anar-hi és un caos de rocs.
Pel mig dels rocs – fites -  baixem un xic, tot deixant a l’esquerra la petita vall que ens portaria a la base del Ramoun, des d’on també es pot pujar al Néouvielle.
Sempre pel mig dels rocs, anem contornejant el contrafort que baixa del Néouvielle, de dret a la bretxa que sempre veiem molt clara al davant. Sortejant rocs cap aquí i cap allà arribem a un petit replà o cercle que fa sota la bretxa.
1 h 50 min.--  SOTA LA BRETXA DE CHAUSENQUE --  2.665 m.
Aquí comencem a trobar neu, ens calcem el grampons i comencem a enfilar-los per la gran pala que hi ha a l’esquerra. Pugem per una vall molt dreta, seguint les ziga-zagues de la traça sobre la neu que trobem i anem a buscar la base del Néouvielle, en el punt més alt on hi arriba la neu. Encara que hi trobem algun punt sense neu, la pujada no te problemes, és molt clara.
Tot i que la via normal és per l’aresta de l’esquerra, tot passant per un petit queixal que fa,  nosaltres anem cap a buscar la cresta de la dreta, per on pugem amb una petita grimpada fàcil fins al cim.
3 h. – PIC DE NÉOUVIELLE – 3.091 m.
El dia és net de núvols i amb una visibilitat impecable, el Ramoun que el tenim aquí a tocar, impressiona, i més lluny podem veure, Montperdut, Vignemale, Infiernos, Balaitous, Midi de Bigorri, en fi mirís cap on miris, la vista és fabulosa. A sota mateix, per una banda hi tenim el llac de Cap de Long i per l’altra, els llacs d’Aubert i d’Aumar. En conjunt, una vista extraordinàriament bona.
Baixem per la banda contraria, com si anéssim al Ramoun. Primer un petit tram de roca llisa i força dreta, que es baixa sense problemes, després comencem a vorejar cap a l’esquerra, travessem un petit queixal  i anem a trobar la neu, uns metres més avall d’on l`hem deixada pujant.
Entrem a la neu i baixem seguint la traça que ens porta al petit cercle, sota la bretxa de Chausenque.
3 h 55 min.--  SOTA LA BRETXA DE CHAUSENQUE --  2.665 m.
Ara variarem la tornada. Deixem les fites que marxen cap a la dreta a buscar la bretxa de Barris.
Nosaltres ara anem cap a l’esquerra, tant de pla com el terreny ens permet, vorejant la cresta d’Espade. El camí – algunes fites – de seguida passa el primer contrafort des d’on ja es veu el coll on volem anar.
Camí clar, no en tenim, tot i que trobem alguna que altra fita. Es tracta de baixar el mínim possible, tot encarant el marcat coll amb herba que es veu al davant, tot i que cal fer unes quantes raconades pel mig dels rocs, en alguna de les qual cal baixar un xic. El camí no és massa còmode, sort que la vista del llac d’Aubert, que tenim a sota, a la dreta, i que anem vorejant, el fa més agradable. Camí que cap al final es va definint millor i ens porta a pocs metres sota el coll, a trobar un camí molt marcat que seguirem cap a l’esquerra per pujar al coll.
 4 h 50 min. --  HOURQUETTE D’AUBERT – 2.490 m.
El lloc és meravellós,  les vistes sobre el Néouvielle, el Ramun i els llacs d’Aubert i d’Aumar, segurament és de les millors.
Desfem el curt tram de camí i continuem baixant, ara estem seguint el camí més clar de tot el dia, és tant clar que es veia des de dalt el Néouvielle. De fet es veu des de tot arreu. El camí, que ara és una delícia, baixa lleugerament amb el llac d’Aubert a sota a la dreta i el llac d’Aumar al davant, travessa un tartera molt ben condicionada i poc abans d’arribar al llac Aumar, es desvia un xic a la dreta i baixa cap a l’aparcament que hi ha sobre el llac d’Aubert.
5 h 45 min.  -- APARCAMENT DEL LLAC AUBERT --  2.161 m.
--------------------------------------------------

diumenge, 10 de juliol del 2016

ROC MELÉ – PIC DE LA CABANETA ( Des de la vall de l’Arièja pel Port Dret ) (203)


RESUM :
Anar al Roc Melé i el pic de la Cabaneta és una excursió que normalment es fa amb esquís i la majoria de vegades des del coll d’Envalira. Nosaltres hi pujarem des de la carretera del Pimorent, seguint una llarga vall que desemboca al Port Dret, des d’on farem carena fins al Cap de la Cometa del Forn, per baixar de dret per la Solana Andorrana fins a retrobar el riu Arièja. És una excursió amb molt de desnivell i força llarga, però en la que gaudeixes d’unes vistes impressionants.
Ruta: Pla de la Vaca Morta – Refugi de la Portella – Port Dret – Cap del Port Dret – Tossa del Cap de Siscaró – Pic de la Cabaneta – Roc Melé – Cap de la Cometa del Forn – Solana Andorrana – Bordes de la Vaca Morta.


DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 2 de Juliol de 2016
*COMARCA:  Andorra
*DISTÀNCIA: 17.56 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1.400 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 5 h 5 min.
*TEMPS PARADES: 20 min.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 5 h 25 min.
*DIFICULTAT: Mitjana, cal tenir clar que hi ha molt de desnivell, i la baixada és un pendent d’herba, molt dret.
 *VELOCITAT MITJANA:  3.45  km/h
*FONTS CONSULTADES: Mapa: Andorra   de l'editorial Alpina 1:40.000
*PUNT DE SORTIDA: Primera corba tancada a la dreta, a la carretera del coll de Pimorent a l’Hospitalet prés Andorra, un cop passat el trencant d’Andorra.
*OBSERVACIONS: El recorregut és molt evident, la pujada fins al coll del Port Dret, és sempre seguint la vall. Del Port Dret fins  al Cap de la Cometa del Forn és sempre per la carena, i la baixada de la carena a les bordes de la Vaca Morta, és un ample llom que cal seguir sempre de dret avall.

Tot i que és molt evident, a la pujada fins el Port Dret, el camí és molt intermitent i l’herba, almenys avui, molt alta, i fa que el caminar sigui força feixuc.

El tram més fàcil de seguir, sens dubte és el tram de la carena. A més de ser el més agraït, ja que sempre hi ha unes vistes extraordinàries.

El tram de la baixada, per la Solana Andorrana, també és sobre herba i en algun punt força alta, però a més,  a més, és molt, però molt dret.

Els topònims com sempre varien segons els mapes, per exemple; la tossa del Cap de Siscaró, en alguns és el Tossal de Siscaró i en d’altres el pic Occidental de la Cabaneta.

El Cap de la Cometa del Forn, en algun mapa el situen a la carena, al punt on hi ha una gran fita, poc abans del punt on nosaltres deixarem la carena.

Hi ha una altra muntanya que també s’anomena pic de la Cabaneta, que el trobem no massa lluny d’aquí, al mig d’Andorra, al costat del pic de l’Estanyó.

FOTOS:



remuntem el Riu de Sant Josep en direcció al Port Dret

en aquest sector el verd és intens i les fanaleres abunden, perdem la traça constantment...

el Port Dret, encara amb una bona clapa de neu

imatge del Cap del Port tot pujant la Tossa del Cap del Siscaró

un cop dalt la Tossa la vista és superba, en l'imatge, l'Escobes, L'Alba, el Rhule....

imatge del Roc Meler i el Pic de la Cabaneta

aquí es pot apreciar les dues carenes que hem de seguir

el Pic de la Cabaneta, el Roc Meler i el Cap de la Cometa del Forn, que queda uns metres apartat de la carena

la carena de baixada ens encara al Pas de la Casa

un tros més avall la boira encara romanceja per la vall, a l'imatge les Bordes de la Vaca Morta
TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC


RESSENYA :

0 h. --  CARRETERA PIMORENT – HOSPITALET  PRÈS ANDORRA–  1.736 m.
Travessem la carretera just a la corba, passem un pas pel bestiar i comencem a seguir un camí força planer. – MT – De seguida fa un trencant, anem cap a la dreta i baixem a travessar un torrent per una palanca de ferro. El camí gira a la dreta i va a trobar unes pastures on hi ha unes grans mulleres, sobre el riu Arièja, segueix el riu amunt uns metres per sobre i finalment baixa cap a travessar-lo.
17 min. – PASSERA SOBRE EL RIU ARIÈJA  .- Travessem el riu per una palanca de ferro, a l’altra banda, pugem rectes per un petit torrent on a sobre hi ha una torre elèctrica, abans d’arribar a la torre hi trobem un camí travesser.
El camí bo que farem de tornada, marxa des de la palanca un xic esbiaixat cap a l’esquerra i va a buscar el camí de dalt uns metres més a l’esquerra.
20 min. – TORRE ELÈCTRICA .-  Seguim el camí a l’esquerra i de seguida passem per sota unes cabanes.
23 min. – BORDES DE LA VACA MORTA –  1.800 m.
Aquest tram de camí  l’haurem de repetir de tornada. Continuem seguint el camí que força planer, va pujant paral·lel al riu Arièja, pugem entre el riu i les torres elèctriques. El camí, ens porta a tocar el riu, en el punt on aquest es parteix i les torres elèctriques el travessen.
Sense travessar el riu, anem pujant pel seu costat, seguint la marcada vall que forma ara el riu Sant Josep. El camí tot i que hi ha MT i d’un GR són totes elles molt descolorires. És un camí ple d’una herba, molt alta i en molts trams costa de seguir, però cal tenir clar que sempre va pel costat del riu.
Molt amunt, el riu fa un escanya-hi que voregem per la dreta, i anem a trobar una pista de través que va al proper refugi de la Portella, que tenim a tocar a la dreta.
1 h 34 min. – PISTA REFUGI DE LA PORTELLA --  2.265 m.
Seguim la pista fins al riu, on la deixem per continuar pujant pel costat de riu, ara però les marques del GR i unes MG són més ben marcades i el camí molt més clar i fàcil de seguir. El camí ens porta dalt el coll que tanca la vall per la que hem pujat.
2 h 6 min. – PORT DRET --  2.565 m.
Aquí deixem totes les marques i el camí més fresat que marxen cap a la vall d’Incles. Nosaltres marxem per la carena de la dreta, seguint un camí que fa un petit flanqueig i puja a assolir el primer cim del dia.
2 h 32 min. – CAP DEL PORT DRET – 2.749 m.
Ara ens toca fer una bona baixada, per després flaquejar el petit cim del davant per l’esquerra i anar a buscar el coll del darrera, des d’on una ampla pala d’herba ens permet pujar, ( per on vulguem, ja que es puja per tot arreu) al cim del davant.
3 h 3 min. – TOSSA DEL CAP DE SISCARÓ –  2.818 m.
Aquí s’acaba la forta pujada, no les dificultats, ja que la baixada és molt dreta, però ara tenim un tram de carena molt agraïda i planera.
Continuem per la carena de la dreta que fa frontera amb l’Arièja, gaudint d’una vista fabulosa. De seguida arribem al següent cim.
3 h 13 min. – PIC DE LA CABANETA – 2.818 m.
La vista aquí a dalt és fabulosa, miris cap on miris, però s’enduu la palma, la vista sobre el pic d’Escobes i el de Rulhe, sense depreciar la resta, que és increïble. Continuem un tram més de carena i arribem al cim del Roc Melé.
3 h 24 min. – ROC MELÉ – 2.816 m.
Des que hem sortit al Port Dret fins aquí, la vista sobre les muntanyes d’Andorra, la Cerdanya i l’Arièja ha estat molt bona.
Continuem carenejant, fem una baixada i anem a pujar un petit roc, que surt a la dreta de la carena.
3 h 41 min. – CAP DE LA COMETA DEL FORN – 2.688 m.
El cim, en algun mapa, és el roc de Goter. En aquest cas el nom de roc li escauria força. Des d’aquí, el Roc Melé es veu un senyor cim, però de roc, res de res.
Continuem per la plana carena, uns metres fins que a la dreta hi baixa un ample llom d’herba.
3 h 48 min. – DEIXEM CARENA – 2.645 m.
Aquí, sense camí, ens llencem per la pala d’herba de la dreta, anem baixant per on veiem més clar. Tot anant baixant, anem marxant cap a l’esquerra. El primer tram el baixem pel llom i ja força avall, un xic per l’esquerra, quan trobem un rec, el travessem cap a l’esquerra i anem baixant pels punts més nets, de fet, és tot herba, però és molt dret.
El llom, ens porta al costat de les bordes de la Vaca Morta.
4 h 47 min. – BORDES DE LA VACA MORTA –  1.800 m.
Ara ens toca desfer el camí que ja hem fet per venir. Anem a buscar el camí que passa uns metres per sota i cap a l’esquerra, poc abans de la torre elèctrica, baixem cap a travessar el riu Arieja, un cop a l’altra banda, pugem uns metres, passem les mulleres, travessem un rec i arribem a la carretera.
5 h  5 min. - CARRETERA PIMORENT – HOSPITALET –  1.736 m.
--------------------------------------------------------
MG – marques grogues
GR- sender de gran recorregut marques vermelles i blanques

MT – marques taronges