QUE PRETENEM?

Volem fer-vos partícips de les nostres excursions, algunes d'elles clàssiques dins l'excursionisme actual, on la majoria de gent les reconeixerà, sempre però intentarem afegir-hi el nostre toc...., d'altres poden ser difícils d'interpretar per la manca de camins. Val a dir que el track adjunt a cada excursió sempre serà orientatiu i mai es podrà prendre al peu de la lletra, sempre el revisarem sobre el mapa, però si l'utilitzeu la responsabilitat serà únicament vostre. Esperem que podeu trobar en aquest bloc ressenyes interessants i que ens acompanyeu en aquest nou viatge.

dimecres, 29 de juliol de 2015

VOLTA A LA COMA D’EN GARCIA ( Des del coll de Pimorent ) (167)


 RESUM :
Des de la primera vegada que vàrem anar al pic de Coma d'Or, pujant per la coma d’en Garcia o d'Engràcies, ( segons el mapa diu un nom o l’altre) que ens van cridar l'atenció els cims que envolten aquesta valleta o coma. No són uns cims que destaquin molt, ja que estan envoltats de muntanyes molt més altes i amb molt més nom, però ens van venir ganes de fer aquesta olla o cercle que formen. I la veritat sigui dita, que no ens han decebut gents.
Recorregut: Coll de Pimorent – Serra de les Lloses – Portella de la Coma d’en Garcia – Pic de Trespunts – Pic de Querforc – Tossal Mercader – Coll de Pimorent.


DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 25 de Juliol de 2015
*COMARCA: Arièja
*DISTÀNCIA: 14.29 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1.265 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 5 h.
*TEMPS PARADES: 30 min.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 5 h 30 min.
*DIFICULTAT: Mitjana. És un recorregut que en la seva majoria, tot i no essent complicat, és sense camí i amb trams amb molts rocs que et complica un xic la mobilitat.
*VELOCITAT MITJANA: 2.8 km/h
*FONTS CONSULTADES:Mapa: Cerdanya de l'editorial Alpina 1:50.000
                                                           Cerdagne – Capcir , carte de Randonnées 1:50.000
*PUNT DE SORTIDA: Coll de Pimorent.
*OBSERVACIONS: El recorregut d’avui té dos trams un xic empipadors, són tant la pujada fins a trobar la carena de la serra de les Lloses, que si no hi ha boira no té massa problemes tot i essent molt dreta i on la ginesta molesta força, i el tram de baixada des de cim de la Tossa de Mercader. Aquí hi ha una pista per la qual es pot baixar, donant moltes voltes. Nosaltres la baixada la fem per la carena, aquesta també és molt dreta i amb moltes mates. Tant la pujada com la baixada, si es fa de dret, és sense camí.

Un cop dalt la carena i fins al cim de la Tossa de Mercader. és simplement seguir la carena. Tot i que hi ha punts força entretinguts, sempre és clar per on cal continuar.

Si cal remarcar alguna cosa de l’excursió, segurament és el pic de Trespunts, que tant vist des d’un cantó, com des de l’altre, és realment bonic.

La volta tot i que sembla senzilla és força dura, ja que és un constant pujar i baixar.

FOTOS:



després d'un tram sense camí, on transitar és incomode, sortim a la Serra de les Lloses, a partir d'ara combinarem pujades i baixades de fort pendent

com que farem un cercle, ja veiem el que ens espera de tornada...

arribant a la portella de la Coma d'en Garcia, en destaca el Puig dels Trespunts

panoramica des de la Tossa Rodona, amb de les dues carenes i la persistent boira al Coll de Pimorent

imatge de la sinuosa carena que hem de seguir des del Puig dels Trespunts

el Puig dels Trespunts, a la seva esquerra el Coma d'Or i el Puig Pedrós de Lanós

la darrera pujada seria del dia , imatge del Querforc,  per assolir-lo caldrà grimpar en el tram final

entre el Cap de la Clota dels Trespunts i el Querforc hi ha una barraca mig aterrada i algun pas equipat,  com en la foto on hi ha un parell d'estaques per recolzar els peus

Cim del Tossal Mercader, amb el Pic d'Auriol de fons

ja de tornada podem apreciar la Coma d'en Garcia des de baix






TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC



RESSENYA :

0 h.   --  COLL DEL PIMORENT   --  1920 m.
Seguim la pista que marxa cap a la dreta fins a un pas canadenc on agafem un camí a la dreta que volta cap a sobre les cases del coll. Deixem el camí i pugem de dret a trobar una pista. Ara es tracta de seguir la pista per anar a buscar una canal molt oberta d'herba que es veu a sobre. Un cop a l'indret de la canal, l'anem pujant sempre més o menys pel que seria el fondo, evitant la ginesta i buscant els llocs on hi ha herba. La pujada és molt dreta, però no complicada. Anem pujant de dret a la carena. Poc abans d'arribar-hi, ens anem decantant a l'esquerra, tot evitant sempre que podem, la ginesta, que n'hi ha molta.
55 min.   --   CARENA SERRA DE LES LLOSES
La carena gira a l’esquerra i puja un petit cim o contrafort que és un munt de rocs.
1 h 9 min.   --  CONTRAFORT SERRA DE LES LLOSES   --  2.541 m.
Continuem per la carena i encarem el que sembla el cim més alt. La carena és molt ampla i es passa per tot arreu. Va fent uns petits bony de rocs i de seguida som al cim.
1 h 23 min.   --  CIM SERRA DE LES LLOSES   --  2.618 m.
El cim és un bony arrodonit, amb bona vista. Continuem carenejant, ara ens toca fer una forta baixada, cap a buscar el coll del davant. Des del coll i sempre per la carena, pugem tres petits turonets, més que turonets, munts de rocs.
1 h 38 min.   --  CRESTA DELS LLOSERS  --   2.567 m.
Baixem uns metres i ens enfilem al cim piramidal més espectacular d'aquesta banda.
1 h 57 min.   --  CIM CRESTA DELS LLOSERS   --  2.660 m.
Des del cim, la vista tant cap al pic de Coma d'Or i el Puigpedrós de Lenós, com de la resta de la volta que estem fent és fantàstica. Continuem carenejant. Ara girem lleugerament cap a l'esquerra i baixem cap a buscar el coll on passa el camí que puja per la coma d'en Garcia.
2 h 9 min.   --  PORTELLA DE LA COMA D'EN GRACIA  --   2.537 m.
Travessem el coll i marxem de pla cap a l’altra banda, seguint un camí que força planer flanqueja la Tossa Rodona i ens porta a l’extrem oriental de la carena. Carena que cau cap a la vall de Bessines.
2 h 20 min.  --   EXTREM ORIENTAL DE LA CARENA
Seguim la carena cap a l’esquerra i de seguida arribem al cim arrodonit de la Tossa Rodona.
2 h 27 min.  --   TOSSA RODONA   --  2.603 m.
La vista que gaudim des del cim de la Cresta de les Lloses fins a la tossa Rodona, sobre el cim dels Trespunts és increïble; és un d’aquells pics que dóna goig de veure.
Continuem de baixada per la bonica i estreta carena. Poc abans d'arribar al coll, hi ha un munt de blocs de pedra que cal travessar, després comencem a pujar carena amunt, passem les tres puntes que fa el cim, puntes que fas sense donar-te'n ni compte.
2 h 45 min.  --   PIC DELS TRESPUNTS   --  2.628 m.
El cim és fantàstic, però si som sincers, no té res a veure amb l'expectativa que hi havia des de la Tossa Rodona.
Continuem per la carena o millor dit, ara per la cresta, ja que el que tenim al davant no té res a veure amb el que hem fet fins aquí. La cresta és força estreta i en algun punt força aèria. Aquesta cresta va fent diferents agulles, que passem totes per sobre sense massa problemes, això si, posant les mans al terra més d'un cop. Així arribem a una agulla o cim més marcat. És el que per la dreta tanca la vall de Bessines.
3 h  2 min.   --  CIM DEL CAP DE LA CLOTA DE TRESPUNTS  --   2.566 m.
El cim és una petita agulla en un pla ample, amb herba i cap a la dreta fa una sortida sobre la vall de Bessines. Un cop hem fet el tafaner. Continuem per la cresta, molt trencada, fem les diferents agulles, passem un petit coll sobre la Bassa de Mercader i continuem crestejant. Hi ha molts rocs que fan petites agulles, tot i que no és complicat de passar, si que és molt entretingut. Quan la cresta es suavitza un xic, arribem a una barraca molt curiosa, en un coll.
3 h 38 min.   --  BARRACA
 La barraca és mig colgada de rocs i gairebé no sobresurt. Continuem crestejant, tot sortejant rocs i encarant el cim del davant, que sembla força complicat. De fet el pugem molt bé; hi ha traces de camí, que trams per la carena i d'altres per la dreta o esquerra, et permeten pujar força còmodament al cim.
3 h 55 min.   --  PIC DEL QUERFORC   --  2.584 m.
El cim que fa dos bonys, semblava que era l'últim de l'olla, però no, encara en queda un altre. Així que continuem carenejant, ara ja és més una carena que una cresta, tot i que hi continua havent algun roc, fem una petita depressió i finalment ens enfilem a l'últim cim d'avui. De l’altiplà que fa, és el cim de més a la dreta.
4 h 8 min. TOSSAL DE MERCADER 2.551 m.
La vista que hem tingut en tota l'olla, sempre ha estat condicionada per la boira. Des del cim la carena, fa un tram pla i després cau en picat cap a la carretera del Pimorent.
Quan la carena comença a baixar, la seguim. No hi ha camí, baixem de dret a una pista que va fent llaçades. Anem retallant aquesta pista, sempre mirant de no apartar-nos gaire de la carena que es per on hi ha menys ginesta. Baixem de dret a trobar la pista, poc abans que aquesta arribi a un repetidor.
4 h 40 min.   --  PISTA
Seguim la pista – GR - cap a l’esquerra, per fi anem força de pla i per un bon camí. Travessem el caire que baixa de la carena, on hi ha el repetidor i anem a trobar el rec de Coma d’en Garcia que travessem i, sense deixar mai la pista, arribem al coll de Pimorent.
5 h.   --  COLL DE PIMORENT   --  1.920 m.
---------------------------------------------------------------------------------
GR- sender de gran recorregut marques vermelles i blanques














dimecres, 22 de juliol de 2015

EL MONT PERDUT (per la Punta de las Escaleras) (166)





RESUM :
Avui fem una d’aquelles sortides que qualsevol amant dels 3000 la té marcada en vermell a la seva agenda. El Mont Perdut és un dels grans i està ubicat en un lloc extraordinari com és la Vall d’Ordesa. L’aproximació des de la mateixa vall (Pradera d’Ordesa) tot i que encantadora és molt llarga i amb molt desnivell. Nosaltres, per cert, amb un grup inèdit dins alaunaacasa, hem triat l’opció de Nerín, des del mateix poblet un autobús 4x4 remunta durant 11.75 Km per una pista de terra en bon estat tot salvant 860 metres de desnivell en uns 27 minuts.
En quant a la ruta, la nostra idea és pujar el Mont Perdut per la Punta de las Escaleras, un tres mil modest però que obre una directíssima cap al nostre objectiu, tot i que presenta algun pas més difícil que la via normal, cosa que el fa més atractiu i menys massificat.
Ruta: aparcament del autobús-Cuello Gordo-Refugi de Góriz-Punta de las Escaleras-Mont Perdut-llac gelat-Cuello Gordo-aparcament de l’autobús.

DADES :
*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 4 de juliol de 2015
*LLOC:  PIRINEU ARAGONÈS (OSCA)
*DISTÀNCIA: 23 Km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1600 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 9h.46 min.
*DIFICULTAT: fins la Punta de las Escaleras és F, però a partir d’aquí hi ha dos passos que la fan PD.
*VELOCITAT MITJANA: 2,3 km/h
*VELOCITAT MITJANA EN MOVIMENT: 2,9 km/h.
*FONTS CONSULTADES: Mapa de l’editorial Alpina (Ordesa Monte Perdido)
*PUNT DE SORTIDA: Des d’on para l’autobús, molt a la vora de la Sierra de les Cutas
*OBSERVACIONS: Ja que ens mourem per sobre dels 3000 metres, i encara que sigui estiu, cal portar el material adequat per aquesta alçada, (grampons, piolet, un cordino, roba d’abric, etc.)
L’Autobús que surt de Nerín té diferents horaris però no sempre... cal consultar.
L’excursió és relativament fàcil, però un cop deixem la ruta normal ens trobarem amb un seguit de graonades que cal superar, hi ha fites que ens porten a buscar el pas, malgrat això les dues darreres i sobretot la última poden generar algun dubte si no estem acostumats a grimpar.
Ah, i per cert, si sou amants de la botànica obriu bé els ulls; doncs no és difícil trobar flor de neu...



FOTOS:
l'autobús ens deixa vora una mala pista, la seguim fins un collet, molt a la vora del Mirador de Sierracils

aviat som a sobre la Vall d'Ordesa, amb la vista de les "Tres Sorores" dominant la vall..

el Refugi de Góriz, sens dubte un dels refugis més concorreguts del Pirineu

deixem la ruta normal i pugem per una ampla i costeruda canal, a partir d'ara  seguirem la ruta de "las Escaleras"

un cop arribats al collet ja trobem la primera "Escalera", fem un flanqueig per una estreta lleixa i una curta grimpada. Comencem a encarar la directa cap el Mont Perdut....

la flor de neu (edelweiss) és present a la ruta, un al·licient més

foto imponent del Mont Perdut, amb les seves dues darreres grades des de" la Punta de las Escaleras"

el darrer escull, una canaleta de pedra d'uns 20 metres


avui, la canaleta presenta regalims d'aigua que la fan menys adherent, cal dir però que hi ha una corda, però mai s'està del tot segur si es prudent fer-la servir...

l'altre gran: el Cilindre de Marboré des del Mont Perdut

la colla dalt del Mont Perdut


la manca de neu ens permet seguir portant els grampons a la motxilla


ja hem deixat "l'Escupidera" al darrere, ara cal seguir per la carena rocosa fins vora el Llac Gelat


de baixada veiem " la Punta de las Escaleras", seguim baixant..

de tornada encara queden ganes de tornar al Mirador de Sierracils, el canvi de posició del sol provoca un notable canvi cromàtic, a la Foto les Gradas de Soaso

la darrera imatge, fantàstica vista de la Vall d'Ordesa amb el Cilindre, el Mont Perdut i el Soum de Ramond







TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC
 

RESSENYA :
-0 h –Parada de l’Autobús (vora la Sierra de las Curtas)- 2167 m.
L’autobús ens deixa al costat d'una pista d’herba, ens posem la motxilla a l’esquena i seguim per aquesta pista fins un coll just a sobre la Vall d’Ordesa,  ja veiem el nostre objectiu, “las tres Sorores” (el Cilindro, Monte Perdido, Soum de Ramond) i el caminet que per sobre la vall ens ha de portar fins al Refugi de Góriz. Abans però marxem a l’esquerra per una curta careneta fins al Mirador de Sierracils, allí la vista és impressionant, es veu tota la part final de la vall, amb les Grades de Soaso a sota mateix. Retornem al camí que comença a baixar lleugerament fins un ample coll on a la dreta s’obre una nova vall.
-40 min.-Cuello Gordo- 2185 m.
A mesura que ens apropem al nostre objectiu  anem resseguint amb la vista la possible ruta de pujada, el camí força clar comença a girar cap al nord, tot passant per sobre la part final de la vall amb bones vistes del Salt de la Cola de Caballo, clarament visible. El camí ens porta de dret al Refugi
 -1 h  48 min.-Refugi de Góriz- 2200 m.
Aquí fem una parada i un mos al costat de la font que queda un xic enlairada a la dreta (darrera oportunitat per poar aigua), tot seguit comencem enfilar el costerut camí en tendència a la dreta, tot seguit comencem a fer llaçades per superar una grada a l’hora que el camí comença a marxar cap a l’esquerra per anar a buscar la vall que mena al Llac Gelat, ens aturem al costat d’una fita, al peu d’una canal de pedra solta que s’enlaira a la nostra dreta.
-2 h 44 min.-Ruta de Las Escaleras- 2500 m.
Deixem la via “normal” i enfilem l’ample canal, un caminet molt costerut puja pel pedregar fins un marcat collet, anem a buscar la paret de la nostra esquerra i seguim una estreta lleixa que ens permet superar la primera “Escalera”. Continuem per un camí prou evident que ens va portant a buscar el proper pas, aviat hem de pujar un nou ressalt. Caldrà superar dues “Escaleras” més, la tercera presenta un tram de roca més llisa però es supera molt bé. Finalment anem a buscar la gran roca que és la Punta de las Escaleras, la majoria de gent puja de dret a buscar el cim, nosaltres però, hem anat marxant força de pla (amb vistes del Soum de Ramound i de la Torre de Gòriz que ens queda lleugerament a baix a la dreta) per anar a buscar la base de la Roca en un punt força baix, hem donat una ullada a la roca i allà on hem vist un punt feble l’hem atacat, una curta grimpada ens ha permès guanyar la carena, tot seguit hem assolit el primer 3000 de l’any.
- 4 h. 7 min. – La Punta de las Escaleras- 3027m
Vista espectacular del Cilindre de Marboré i del Mont Perdut, que tenim just al davant, des d’aquí s’aprecien clarament les dues “Escaleras” que ens falta superar. Després de les fotos de rigor i d’agafar forces desfem uns metres, fins que la roca presenta un pas, baixem amb compte fins un marcat coll per continuar pujant fins una careneta que queda a l’esquerra. Decidits seguim de dret per anar a buscar la propera “Escalera”, la negociem pel costat d’una canal, en la part superior entrem dins la canal per acabar de pujar els darrers metres. Un cop a sobre anem de dret a buscar el claríssim pas de la darrera graonada, sens dubte la que marca el grau de l’excursió (PD), es tracta d’una canal de pedra d’uns 20 metres, on en la primera part la pedra no presenta gaires preses, avui amb l’afegit de nombrosos regalims d’aigua que minven l’adherència a la roca. Cal dir però que hi ha una corda  muntada de fa anys, no és molt aconsellable el seu ús però encara fa servei... Ja a dalt perfilem una clapa de neu  marxant cap a l’esquerra, tot seguint les fites, finalment i per terreny menys costerut i sense entrebancs assolim un dels gegants del Pirineu.
-5 h 23 min.- Mont Perdut- 3355 m.
Vista descomunal en una de les grans atalaies del Pirineu, on apreciem altres mítics massissos del Pirineu (Vignemale, la Múnia, etc.), el seu cim presenta un vèrtex geodèsic. Hem quedat parats, però, de la poca quantitat de neu que hi ha en general, la calor d’aquets darrers dies ha fet estralls..., Per continuar baixem per la “normal” en direcció al Llac Gelat, tot hi que encara hi ha neu a la part dreta de la canal (baixada), anem a buscar la part que no n’hi ha, baixem per un llarg tram de tartera amb força inclinació, però per baixar és ideal... deixem la famosa “Escupidera” i tot seguit anem a buscar una carena de roca tot deixant l’ample canal, seguim baixant en direcció al Llac Gelat, uns metres abans d’arribar-hi trenquem a l’esquerra i continuem en direcció al Refugi de Góriz.

-6 h 22 minuts- el Llac Gelat- 3007m.
El camí força clar davalla ràpidament, al cap d’uns 23 minuts trobem un torrent i fem una parada per dinar. Acte seguit el camí ens porta a passar per entre uns grans blocs de roca (Ciudad de Piedra) i al cap de poc desfem un pas en el que de hem recolzar alguna mà, ja fa estona que a la nostra esquerra veiem la Punta de las Escaleras, i no tardem gaire en retrobar la canal per on hem pujat al matí
-7 h 24 min.- Ruta las Escaleras- 2500 m.
Deixem la canal a l’esquerra i ens limitem a desfer el camí de pujada, tot i que no acabem d’anar al Refugi de Góriz,  molt a la vora d’aquest baixem sense camí clar però sense problemes a buscar el camí que mena a cercar l’autobús. Un cop al camí, sense presses però sense pauses, anem desfent el camí, passem pel Cuello Gordo i encara fem unes fotos al Mirador de Sierracils, ara la llum de la tarda presenta una vista cromàtica diferent a la del matí, una darrera empenta ens porta de nou a la parada de l’autobús vora 2/4 de 6.
-9 h 46 min.-parada de l’autobús) - 2167 m.
Una furgoneta ocupa el lloc de l’autobús, momentàniament espatllat, la sort és capritxosa i els problemes de l’autobús són un avantatge per nosaltres, la furgoneta carrega les deu persones que som al lloc i guanyem mitja hora... ha semblat la faula de la llebre i la tortuga, gent molt més preparada ha anat fent temps i s’ha anat encantant, nosaltres amb una cadència de pas més lenta però constant ens ha permès ser els escollits....

dijous, 16 de juliol de 2015

POLLEGÓ INFERIOR ( PEDRAFORCA ) ( Per la Cova dels Talibans i la Gran Diagonal ) (165 )

  RESUM :
Anar al Pedraforca sempre és agradable, però com ho fem avui, és impressionant, farem el Pollegó Inferior, que si fet per la Gran Diagonal ja és fora de sèrie, si a més a més es combina amb el pont de pedra i el túnel de la cova dels Talibans, ja és per treure’ns el barret.
El recorregut: Torrent de Cal Ninot – Cova dels Talibans – Feixa Alta – Gran Diagonal – Pollegó Inferior – Costes d’en Dou – Balcó de la Joaquima – Tartera del Pedraforca.


DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 11 de Juliol de 2015
*COMARCA: Berguedà
*DISTÀNCIA: 7 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1.069 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 4 h 35 min.
*TEMPS PARADES: 30 min.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 5 h 5 min.
*DIFICULTAT: Molt difícil.
*VELOCITAT MITJANA:   1.5 km/h
*FONTS CONSULTADES:Mapa: Serra del Cadí – Pedraforca  E-25 de l'editorial Alpina 1:25.000
*PUNT DE SORTIDA: Esplanada a la pista que va de Saldes al refugi Lluís Estasen, on surt la pista de Coll de Jou.
*OBSERVACIONS: Avui és una sortida que en alguns punt ratlla l’escalada, o per dir-ho més suaument és la anella que separa la grimpada de l’escalada.

Segons les ressenyes que hem llegit, els passos que trobem al pont de pedra, al túnel i també el de la sortida de la canal sobre la gran Diagonal són passos de III, i en algunes el pas que travessa el pont la classifiquen de IV, nosaltres en això no en tenim ni idea.

Tant el pont de roca, com el túnel són impressionants, fan que aquell racó sigui màgic. Un dels problemes, a més de la seva dificultat, és que ni des de Prat de Reo, ni del Torrent de Cal Ninot es trobi un camí o traça que sigui de bon seguir, sempre és intuïció per anar passant pels boixos i les mates.

La Gran Diagonal és una lleixa, com el seu nom indica en diagonal, de pujada força ampla, i amb algun punt força impressionant.

Quan arribes dalt la cresta del Pollegó Inferior, la caiguda que aquest té sobre la Tartera del Pedraforca et deixa bocabadat.

La baixada des del Pollegó fins a la tartera, sense tenir les dificultat de la pujada, no és fàcil, cal estar sempre amb els quatre o millor dit cinc sentits alerta.

FOTOS:



vista del Torrent de cal Ninot,  camí força costerut i de mal caminar

per anar a buscar les Coves dels Talibans, hem de deixar el Torrent de cal Ninot abans no s'acabi, tot marxant a la dreta resseguint la paret sense camí clar

en Jaume negociant el pas del Pont sens dubte el més delicat

vista del pont des de l'altre cantó

la Cova dels Talibans, que en realitat és un túnel, és un capritx de la natura...

el Túnel és de dimensions considerables


espectacular sortida de la Cova dels Talibans, per cert tot ell es passa grimpant

la Gran diagonal un altre tram sensacional....

i per últim la darrera canal, molt dreta però assequible, tan sols hi ha un pas un xic difícil, però encaixonat

 a la sortida de la canal trobem aquest grupet d'isards


un cop a dalt el Pollegó inferior la vista s'obre, tot i que els ulls s'aturen al Calderer i a l'altre Pollegó

ja de baixada, de dret al Balcó de la Joaquima

des del Balcó de la Joaquima tenim aquesta impressionant vista, la baixada del Pollegó Inferior és com a mínim incòmoda...




TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC


RESSENYA :
 0 h.  – TRENCANT  PISTA DE COLL DE JOU --  1.390 m
Seguim la pista de terra que de l’aparcament gira 180º a l’esquerra. La pista de pujada va a trobar un dipòsit on hi ha un bon aparcament.
13 min.  --  DIPÒSIT SOTA EL TORRENT DE CAL NINOT –  1.480 m.
Deixem la pista i des de la punta dreta de l’aparcament ens enfilem de dret amunt – hi ha moltes argelagues – cap a trobar una pista que hi ha a sobre. ( Si no volem passar pel tram de les argelagues, aquesta pista s’ajunta amb la que pujàvem.) Seguim la pista cap a la dreta, de seguida arriba a un pla on hi ha un gran roc, girem a l’esquerra i seguim la pista, ara molt dolenta fins que s’acaba.
Acabada la pista, anem cap a buscar el rec o torrent de la dreta i ens enfilem pel seu costat. El camí, en el qual hi ha alguna MV i fites, va pujant més o menys pel fons. És un camí que més aviat sembla una tartera ja que sempre està ple de grava i puja molt dret.
Molt amunt per l’esquerra s’ajunta un camí amb marques liles, seguim un petit tram més el torrent i abans d’arribar a les parets del davant el deixem.
1 h 5 min.  --  DEIXEM EL TORRENT DE CAL NINOT  --  1.885 m.
El torrent, el podem deixar al punt on ens sembli més pràctic, per anar cap a la dreta a buscar les parets, de fet no és còmode per enlloc ja que hi ha força mates  de boixos, és un tram un xic incòmode i que ens ha de permetre anar a buscar una curta tartera que acaba en una petita canal que neix sota el pont de roca, forat que ja vèiem pujant pel torrent.
1 h 16 min.  --  PARET SOTA EL PONT DE ROCA --  1.914 m.
Aquí comença l’espectacle i al mateix temps les complicacions, ja que pràcticament fins que arribem a la tartera del Pedraforca, sempre, en un moment o altre, s’acaben fent servir les mans.
La paret la pugem grimpant per l’esquerra,- hi ha una corda-, quan s’arriba a l’alçada del pont, cal flanquejar cap a la dreta, per unes lloses molt dretes i esmolades, tram força complicat, aquí també et pots ajudar d’una corda fitxa que hi ha, però tot i la corda no és fàcil. Un cop travessat el pont, cal pujar per una pala d’herba força dreta. Quan s’acaba la pala, s’ha d’anar a la dreta. Primer es passa una petita lleixa i després amb tram més tranquil, s’ha d’anar a trobar el caire que baixa de la paret, i baixant cap a la dreta s’arriba davant un gran túnel.
COVA DELS TALIBANS, és un forat d’una cinquantena de metres, força ample i alt que et permet pujar la paret del davant d’una manera rocambolesca.
Entrem al forat on fa uns quants ressalts força drets, tot i que la roca és molt llisa es puja força bé, a la sortida de la cova continuem cap a la dreta i sortim sobre la paret.
1 h 46 min.  --  FEIXA ALTA   
Seguim la feixa cap a l’esquerra, per sota les grans parets verticals, fins que la paret de la dreta es veu trencada per una gran lleixa en diagonal amunt.
1 h 58 min. --  PEU GRAN DIAGONAL --  2.070 m
Entrem a la Gran Diagonal, el primer tram és caminant, després hi ha una grimpada i finalment amb l’ajuda d’una cadena, es puja una paret força llisa. Un cop a sobre, ja caminant, es va a buscar una tartera que hi ha a la dreta.
2 h 20 min.  --  TARTERA 
És la tartera que baixa de la unió entre el Fals Pollegó i el Pollegó Inferior. Seguim la tartera a la dreta i amunt, uns 5 minuts fins que a la dreta es veu factible.
2 h 25 min. DEIXEM TARTERA --  2.290 m.
Comencem a enfilar-nos grimpant – Fites – en la mateixa direcció que la tartera, després girem cap a la dreta per anar a buscar una canaleta amagada. La canal, ampla al principi, es va estrenyent fins a la sortida, que es veu molt clara i on hi ha un pas d'un parell de metres, un xic complicat, - hi ha un pitó tot i que és a sota, i no veig clar pel que serveix – un cop a sobre, cal flanquejar amb diagonal, per una pala d'herba, que ens porta a la carena, del davant, per on s’arriba fàcilment al cim.
2 h 50 min. --  POLLEGÓ INFERIOR  --  2.444 m.
Som al cim,  Déu n’hi do per on hi hem pujat, estem molt satisfets.  El Pollegó Inferior és un del cims del Pedra on no hi ha cap via que es pugui considerar fàcil, ara, només veure el que hem de baixar et ve vertigen.
Sortim per la carena que cau sobre Saldes. Hi ha MVD. Al començament hi ha una cadena i després, cal anar seguint més o menys la carena molt aèria fins arribar, en un gran trau on cal fer una, petita pujada per assolir un extraordinari mirador.
3 h 33 min. --  BALCÓ DE LA JOAQUIMA --  2.068 m.
Cal tornar a la bretxa i marxar cap a la banda de la tartera principal. El camí – MBL - va un xic a l’esquerra, baixa una tartera, entra al bosc i es troba amb un parell de passos, un xic compromesos, després dels qual arriba a una tartera més ampla per la que es baixa cap a trobar la tartera principal del Pedraforca.
4 h 5 min.  --  TARTERA DEL PEDRAFORCA – 1.785 m.
Baixem cap a la dreta i en 2 minuts deixem a l’esquerra el camí que mena al refugi, nosaltres continuem tartera avall, – MBL - seguint més o menys el clot, força avall, trobem el PR de circumval·lació del Pedra.
4 h 18 min. --  PRC – 127  --  1.620 m.
Seguim el PR avall, baixem uns metres i deixem a l’esquerra un camí que mena a l’àrea d’esbarjo on hi ha unes barbacoes. Seguim el PR fins que aquest vol travessar el rec.
4 h 25 min. – DEIXEM PRC – 127  --  1.560 m.
 Continuem baixant per una petita tartera on hi ha una X del PR. La tartera baixa molt de dret i ens porta a la pista del refugi, uns metres més amunt del cotxe.
4 h 35 min.  --  TRENCANT PISTA COLL DE JOU –  1.390 m.
-------------------------------------------------------------
PR – marques grogues i blanques
MV – Marques vermelles
MBL- Marques blaves
MVD – marques verdes