QUE PRETENEM?

Volem fer-vos partícips de les nostres excursions, algunes d'elles clàssiques dins l'excursionisme actual, on la majoria de gent les reconeixerà, sempre però intentarem afegir-hi el nostre toc...., d'altres poden ser difícils d'interpretar per la manca de camins. Val a dir que el track adjunt a cada excursió sempre serà orientatiu i mai es podrà prendre al peu de la lletra, sempre el revisarem sobre el mapa, però si l'utilitzeu la responsabilitat serà únicament vostre. Esperem que podeu trobar en aquest bloc ressenyes interessants i que ens acompanyeu en aquest nou viatge.

dimecres, 24 de setembre de 2014

ROC DE RUMBAU – ROCA DEL CORB – MOLES DE SANT HONORAT ( 130 )



RESUM :
  L'Alt Urgell té racons, no massa visibles, ni massa coneguts però que realment són encantadors i un d'aquest racons és a l'esquerra de la presa del pantà d'Oliana, el racó el podríem separar en quatre trams: l'ermita de Castell-llebre, el roc de Rumbau, les moles de Sant Honorat i la roca del Corb. Són quatre indrets que junts fan que sigui un racó impressionant, que s'ha de visitar.
  A la ruta, que és circular, hi ha un munt de punts on cal anar i tornar: Can Boix – Castell-llebre – Roc de Rumbau – Sant Honorat – Coll de Mu – La Catedral – Roca del Corb – Sant Salvador del Corb – Grau de Porta – Can Boix.

DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 20 de Setembre de 2014
*COMARCA: Alt Urgell
*DISTÀNCIA: 18.80 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1.025 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 5 h 50 min.
*TEMPS PARADES: 35 min.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 6 h 25 min.
*DIFICULTAT: Baixa, exceptuant la drecera que hem fet de la pista de can Serra, el tram del Roc de Rumbau i el de la Catedral, que són un xic bruts, la resta són camins molt clars.
*VELOCITAT MITJANA: 3.2 km/h
*FONTS CONSULTADES:Mapa: Muntanya d'Alinyà E 25 de l'editorial Alpina 1:25.000
*PUNT DE SORTIDA: Hostal de can Boix, a la carretera d'Oliana a Peramola.
*OBSERVACIONS: Avui, cal tenir molt clar que és un anar i venir, però és que hi ha un munt de punts interessants per visitar.
  L'ermita de Castell-llebre ja impressiona vista des de la carretera d'Oliana.
  El Roc de Rumbau impressiona molt més quan el voreges, que des del cim, tot i que des del cim, té una vista molt bona sobre la plana.
  Els miradors del cim de la Mola de Sant Honorat són increïbles!. Si un és bo, l'altre és millor, i tant és que sigui primer un o l'altre.
  La Catedral és una gran balma, interessant, però el camí per anar-hi és un xic embolicat.
  El conjunt de agulles del Corb són fabuloses, tenint en compte que se'n pugen dues; en una hi ha l'ermita de sant Salvador i l'altre és una gran mola.
  La balma i la casa del Corb, sobretot la casa, és indispensable anar-la a veure.
  El camí que voreja les moles de Sant Honorat fins a coll de Mu és digne d'admirar.
FOTOS:

un cop som al Roc de Rombau el traspassem i anem al serra dels Moros que és un estrep de l'anterior, la seguim fins que veiem Castell-llebre, bona vista del Pantà d'Oliana, de la Serra del Turp i de la Serra de les Canals a la dreta

el Coscollet i la Serra d'Aubenç des del mateix punt

detall de la llinda de l'arruïnada església de Sant Honorat

des del mirador est de Sant Honorat ens trobem amb aquesta formidable paret, les roques de més a l'esquerra havien estat una presó en època Carlina

des del mirador oest tenim la Serra del Corb, a la dreta la Roca del Corb al mig Sant  Salvador i a l'esquerra l'Agulla

de camí a Coll de Mur (Mu) ens trobem amb racons espectaculars, en l'imatge apunt de creuar el Barranc de Sant Honorat

les roques presenten formes curiosament erosionades, a l'imatge un pont natural just a l'inici del Barranc del Corb

la Catedral, gran bauma sota la Roca Llarga, si accedeix des de Coll de Mu
primer tram de cadenes per accedir a la Roca del Corb

la Roca Llarga i les arrodonides formes de Sant Honorat

Sant Salvador, minúscula ermita també arruïnada

sota el Corral del Corb hi ha el Burí, foto feta des de la Casa del Corb

la Casa del Corb

Roc de Rombau des de Can Boix


 TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC


RESSENYA :
  .-  0 h. --     HOSTAL DE CAN BOIX  --    575 m.
  Seguim la carretera fins davant la porta de l'hostal. Aquí agafem la pista que marxa cap a la dreta. És una pista, en bon estat, que va vorejant per sota el Roc de Rumbau i que ens porta a un collet on fa un trencant amb indicadors, al costat mateix de l'ermita de Castell-llebre.
  .-  35 min.   --  TRENCANT – CASTELL-LLEBRE  --  653 m.
  Aquí comença el que serà un tòpic en aquesta excursió; anar i tornar. Anem cap a l'esquerra, baixem uns metres i entrem en un camí empedrat que ens porta a l'ermita de Castell-llebre: ermita penjada sobre la vall del Segre. Ara ens cal tornar al trencant ( 5 minuts anar i tornar).
  Al trencant continuem per la pista que puja cap a l'esquerra. La pista, molt dolenta, puja de dret a un coll. A la dreta hi ha un bon mirador de la vall i de l'ermita. A l'esquerra surt una pista.
  .-  50 min.  --    COLLET   --  718 m.
  La pista de l'esquerra la retrobarem més tard i és per on aniríem millor. Ara reculem uns metres la pista i, poc abans del collet, pujant, a l'esquerra, hi marxa un corriol que primer de pla, després amb una bona pujada i finalment pel mig del bosc, travessa la carena i torna a la pista.
  Aquest camí, és una drecera, però és molt brut i de mal seguir; hauria estat millor anar per la pista.
  .-  1 h 10 min.  --    PISTA DE CAN SERRA
  Seguim la pista cap a l'esquerra i amunt, fins a un collet on a la dreta, hi ha la casa aterrada de can Serra.
  .-  1 h 18 min.   --  COLLET – CAN SERRA   --  941 m.
  Aquí també hi hem de tornar. Ara seguim la pista de l'esquerra. De seguida hi ha uns indicadors de dos miradors. Deixem la pista i ens enfilem a l'esquerra cap a la carena.
  Travessem la carena i baixem per l'altra banda cap a sobre la paret de roca – segons l'Alpina Roc dels Moros - que resseguim per sobre fins que aquesta cau sobre l'ermita de Castell-llebre.
  Desfem el tram sobre la roca, tornem a la carena i ens enfilem, buscant el millor pas entre els garrics, al roc de l'esquerra; el punt més alt del Roc de Rumbau 991 m.
  Baixem de dret cap a la dreta – molt brut - a retrobar la pista que cap a l'esquerra ens porta al segon dels miradors, amb una bona vista de les moles de Sant Honorat i del Corb.
  Tornem pista enrere fins al collet, on hi ha la casa en ruïnes de Can Serra..
  .-  1 h 55 min.   --  COLLET – CAN SERRA  --    941 m.
  Continuem per la pista de l'altra banda, on després d'una pujada molt dreta, fa un tram de pla i s'arriba a un altre collet amb indicadors.
 .-  2 h 11 min.   --  COLL DE SANT HONORAT   --  970 m.
  Aquí també cal tornar-hi. Ara seguim la pista de dret i de seguida s'arriba a un plafó informatiu des d'on cal anar pel camí de l'esquerra i, quan arriba a la roca, enfilar-nos per ella. – fites- El camí va a troba un petit grau i s'enfila dalt un gran pla on hi ha un pal: “ Sant Honorat “.
  .-  2 h 21 min.   --  SANT HONORAT   --  1.061 m.
  Anem cap a la dreta, trobem les runes de l'ermita i uns metres més enllà un mirador impressionant, sobretot del roc de la Presó. Del mirador marxem cap a l'esquerra, passem per darrera l'aterrada ermita i anem a un segon mirador, també impressionant. Tornem on hi ha el pal.
  .-  2 h 42 min.   --  SANT HONORAT  --      1.061 m.
  Baixem el grau i tornem al coll de sant Honorat.
  .-  2 h 50 min.   --  COLL DE SANT HONORAT  --   970 m.
  Ara marxem pel camí de la dreta, – fites – que baixa força dret, fins a un trencant amb indicadors.
  .-  2 h 55 min.  --    TRENCANT CAN BOIX – CORB  --   905 m.
  De dret, avall, es baixa cap on tenim el cotxe molt ràpidament. Nosaltres marxem cap a la dreta seguint un camí espectacular. El camí travessa un collet, deixant a l'esquerra el Paller Gros, i comença a flanquejar les moles de Sant Honorat. És un camí on cada racó et sorprèn agradablement i que després de passar per sota la roca Llarga, mig penjat, arriba a coll de Mu.
  .-  3 h 40 min.   --  COLL DE MU   --  874 m.
  Ara anirem a veure la Catedral, una balma que hi ha uns 30 metres per sota la Roca Llarga. Baixem esbiaixant la roca de l'esquerra, quan s'acaba la roca entrem al torrent, fem uns metres i marxem de pla cap a sota la Roca Llarga, on hi trobem la balma.
  Tornem pel mateix camí, que no és ni massa net, ni massa clar, cap a coll de Mu.
  .-  4 h 8 min.   --  COLL DE MU   --  874 m.
  Seguim la pista cap a l'esquerra. De seguida es bifurca i continuem cap a l'esquerra, després de travessar un rec, a la dreta, hi ha un corriol amb una fita.
  .-  4 h 17 min.   --  TRENCANT ROC DEL CORB  --   885 m.
  Aquí també cal tornar-hi. Seguim el corriol amunt, primer pel bosc, després pel rec i arribem a un pi dalt el coll que separa les dues roques. Anem cap a la dreta, de seguida trobem 2 jocs de cadenes que ens permeten enfilar-nos dalt el pla, continuem pel mig del pla per pujar al punt alt.
 .-  4 h 30 min.  --    ROC DEL CORB   --  995 m.
  Bona vista del recorregut que hem fet. Pel mateix camí, tornem a la pista, per on continuem uns tres minuts i arribem a un altre trencant, on també haurem de tornar.
  .-  4 h 42 min.   --  TRENCANT SANT SALVADOR DEL CORB   --  883 m.
  Enfilem el corriol a la dreta i pugem a les restes de la petita ermita romànica de Sant Salvador, enfilada entre la segona i tercera agulla del Corb; impressionant!.
  .-  4 h 50 min.  --    ERMITA DE SANT SALVADOR DEL CORB  --   943 m.
  Tornem a la pista que seguim fins a sota l'agulla del Corb, uns metres abans d'arribar-hi, a sobre, a la dreta, hi ha la Balma del Corb, tapada pel davant per una paret de tapia.
  Sota l'agulla la pista fa un trencant amb indicadors.
  .-  5 h 6 min.   --  TRENCANT CASA DEL CORB  --   880 m.
  Deixem la pista, ja tornarem, i anem cap a la dreta, per on de seguida s'arriba a la casa del Corb. Casa ficada dintre una balma; encara hi ha la porta i dintre impressiona de tan gran com és.
  .-  5 h 12 min.   --  CASA DEL CORB  --     890 m.
  Tornem a la pista, passem pel costat del Forat del Corb i continuem baixant fins a un trencant de quatre camins.
  .-  5 h 27 min.   --  QUATRE CAMINS  --     810 m.
  Seguim la pista de l'esquerra, que de seguida es torna camí, que ens porta al grau de Porta.
  .-  5 h 35 min.   --  GRAU DE PORTA  --     740 m.
  Baixem el grau. A baix, trobem un trencant. Per l'esquerra arriba el camí que baixa del Coll de sant Honorat. Seguim a la dreta i entrem al recinte de l'hostal de Can Boix, que és aquí mateix. Travessem el restaurant i arribem a l'aparcament.
  .-  5 h 50 min.  --    HOSTAL DE CAN BOIX  --    575 m.
                                           --------------------------------------------

diumenge, 14 de setembre de 2014

VETERANOS – GEMELOS ( Des de Biadós ) ( 129 )




RESUM :
  Veteranos i Gemelos són dos tres mils que a molta gent ni els sonen, nosaltres però sempre els tindrem un carinyo especial, sobretot jo - en Jaume -, ja que han estat els dos tres mils que m'han permès completar la llista de 212 tres mils del Pirineu. Ni jo mateix em puc creure que hagí estat capaç de pujar-los tots!. Era un somni gairebé impossible i avui és una realitat.
  La ruta ha estat: Refugi de Biadós – Pleta de Añes Cruzes – Port de Chistau – Veteranos – Gemelos –La tornada pel mateix camí.

DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 12 de Setembre de 2014
*COMARCA: Pirineu Aragonès
*DISTÀNCIA: 18.85 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1.650 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 6 h 35 min.
*TEMPS PARADES: 50 min.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 7 h 25 min.
*DIFICULTAT: Mitjana, en cap punt és complicat, però si que té el seu desnivell i la seva cresta on cal fer petites grimpades.
*VELOCITAT MITJANA: 2.8 km/h
*FONTS CONSULTADES:Mapa: Posets E-25 de l'editorial Alpina 1:25.000
*PUNT DE SORTIDA: Refugi de Biadós. Per anar-hi cal agafar una pista amb trams molt estrets, trams empedrats, i trams de terra, que s'agafa a la sortida de San Juan de Plan, quan la carretera gira en rodó a l'esquerra, aleshores cal seguir de dret, on hi ha un indicador, no massa gros.
*OBSERVACIONS: El primer tram fins al Port de Chistau és seguir el GR-11, després s'ha d'anar a buscar la carena a un collet Negrós que es veu a la dreta i la resta és seguir la carena o cresta.
  El tram de cresta mai es complica, tot i que hi ha trams aeris i trams on cal anar un xic a la dreta per passar millor.
  Al cim del Gemelos, com no podia ser d'una altra manera, fem una petita celebració, i és que haver pujat tots els tres mils del Pirineu no es pot celebrar cada dia.
  El refugi de Biadós ens ha sorprès molt favorablement, és dels refugis on hem menjat millor.
  Biadós hi ha qui ho escriu amb B i qui ho fa amb V. També Añes Cruzes a tot arreu ho trobem escrit amb Z menys als cartells que hi ha a la vall on esta escrit amb C; Añes Cruces.
FOTOS:


aparquem el cotxe i davant tenim les bordes de Viadós amb el Posets de fons, costarà que arribi l'endemà.....

després d'una nit d'insomni (als refugis no aconsegueixo dormir mai...) sortim de fosc, un cop creuada la vall d'Añes Cruzes tanquem els frontals i al Puerto de Chistau comencem a fer fotos...
un cop som a l'Ibon Royo marxem de dret a buscar la "Collada Negra"


 al coll deixem els pals i comencem a pujar per la cresta

segurament és el tram més dret i ens obliga a posar mans,si estem al cas no hi ha cap problema

vista general del que ens espera, a l'esquerra la "punta Blanca lleugerament inferior al Pico de los Veteranos que queda tapat, a la dreta i unida per un fil de carena  el Pic dels Gemelos, i el Posets al darrere

Pic dels Veteranos vist des de la "punta Blanca"
hem deixat enrere el Pic dels Veteranos i comencem afrontar el Pic dels Gemelos
el Pic dels Gemelos fa dos bonys, en Jaume està en el primer, li queden els darrers metres per completar tots el 3000 del Pirineu

des del Pic dels Gemelos el Posets és a tret de pedra, malgrat que s'ha de superar la Bretxa Carrivé (segons les guies molt fonda i trencada)

En Jaume ha portat una empolla de cava i hem celebrat el seu pas per tots els 3000 del Pirienu, posteriorment hem immortalitzat el moment

des del cims tenim grans vistes en destaca el cantó del Bachimala

comencem a desfer el camí, aquí sobre el primer contrafort, just a sobre l'Ibon Royo del Posets

la Penya Ixabre

sota la Penya de Ixabre i en un petit collet hi ha la Cabaña d'Añes Cruzes

ja a la vall d'Añes Cruzes tenim la fantàstica visió del Barranco de Millás, el primer coll a l'esquerra és la Collada Negra i el cim més alt el Posets

el caminet per la vall d'Añes Cruzes, és força planer i sempre transita enlairat sobre el riu

ja arribant al cotxe passem entre les bordes amb l'imatge del Refugi de Biadós amb el Montó al darrere

 TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC



RESSENYA :

  .-  0 h.  --     REFUGI DE BIADÓS   --  1.740 m.
  Seguim la pista del davant de la porta del refugi, – GR-11 – fem uns metres i marxem cap a l'esquerra per baixar a travessar el petit barranc de Santaeulària. ( Al costat del barranc on hi ha el pont hi tenim el cotxe ). A l'altra banda del pont fa dues pistes; el GR marxa per un camí enmig de les dues i va a trobar la pista de l'esquerra, uns metres més amunt. La pista va marxant de pla i arriba a un trencant amb indicadors.
  .-  13 min.   --  TRENCANT COLL D'ERISTE – COLL DE CHISTAU  --  1.740 m.
  Deixem a la dreta el camí que també és un GR que puja cap el coll d'Eriste. Nosaltres seguim de dret pel camí - GR – que continua pujant suaument. És un camí que va fent petits tobogans però pujant suaument, amb el riu Cinqueta d'Añes Cruzes a sota a la dreta.
  El camí quan arriba a una pleta on s'obra molt, deixem a sobre la petita cabana d'Añes Cruzes i baixem a trobar la confluència de torrents. Aquí hi trobem un altre indicador.
  .-  1 h 13 min.   --  PLETA D'AÑES CRUZES  --    2.065 m.
  Aquí girem noranta graus a la dreta, travessem dos torrents i comencem a enfilar-nos, s'ha acabat la pujada suau, ara és una pujada molt més pronunciada, amb al barranc a sota, a la nostra esquerra. El camí -GR – ens porta dalt el coll de Chistau.
  .-  2 h 7 min.   --  PORT DE CHISTAU   --  2.577 m.
  Quina vista!!!. Continuem uns metres el camí fins que aquest ha vorejat el petit cim de la dreta. Aleshores deixem el camí i el GR per marxar de pla, cap a la dreta, a buscar una paret grisa on hi trobem un camí amb fites que ens permet enfilar-nos força còmodament a sobre.
  Un cop dalt, al davant, a sota, hi tenim el petit llac de l'ibon Royo, dic petit perquè el gran és al darrere i encara no el veiem.
  .-  2 h 32 min.   --  CARENA SOBRE L'IBON ROYO  --   2.783 m.
  Seguim la carena cap a la dreta i pugem cap a buscar un coll molt marcat on el terra és negrós i la roca de l'esquerra del coll, blanquinosa.
  .-  2 h 43 min.  --    COLLADA NEGRA  --      2.878 m.
  Des del coll ja es veuen molt bé i molt clars els dos ibons Royo, així com els dos cims que volem assolir i també el refugi de Biadós, d'on hem sortit. En fi és un bon mirador.
  Ara ens toca seguir la carena de l'esquerra. Primer és una paret on cal posar les mans al terra tot i que si es segueixen bé les fites no es gens complicat. Un cop superat el primer repetxó, la carena continua molt més planera, per finalment enfilar un tram de pedra blanquinosa molt dret i on també s'han de posar les mans a terra, que et deixa a l'avantcim – Punta Blanca -, des d'on ja plàcidament s'arriba al cim dels Gemelos Nord o pic dels Veteranos.
   .-   3 h 20 min.   --  PIC DELS VETERANOS  --    3.125 m.
  No entrarem en polèmica si és Gemelos Nord o Veteranos, nosaltres acceptem els dos noms.
 Després d'admirar la seva vista, que és fantàstica, continuem carenejant, baixem per la cresta o lleugerament a la dreta – banda de Biadós – cap al coll que ens separar dels Gemelos. Anem uns metres a la dreta i comencem a pujar, per un terreny molt descompost, procurant seguir les fites i sense més problemes arribem al cim dels Gemelos.
  .-  3 h 40 min.  --    PIC DEL GEMELOS   --  3.160 m.
  Al cim hi ha dues fites un xic separades, darrere la segona hi ha la carena que baixa en picat formant la bretxa Carrivé, que és la dificultat més rellevant que ens separa dels Posets, que són pràcticament a l'altra banda.
  Què podria dir del pic del Gemelos?, que és un tres mil, que està situat en un lloc espectacular, que no és massa complicat de pujar, que té una vista de Bachimala, Posets i Perdiguero més que bona, podria dir moltes coses però sens dubte el recordarem com el tres mil que tanca una estranya col·lecció.
  La tornada la farem pel mateix lloc que l'anada, així que tornem al pic dels Veteranos, que de tornada encara sembla més fàcil que d'anada.
  .-  4 h.  --      PIC DELS VETERANOS  --     3.125 m.
  Desfem tota la llarga i aèria cresta que ens permet baixar fins a la Collada Negra.
  .-  4 h 30 min.   --  COLLADA NEGRA  --     2.878 m.
  Aquí tenim el dilema de si baixem de dret per la vall de l'esquerra, cap a les granges de Biadós, o si desfem el camí de l'anada: Guanya la segona opció, així que baixem cap a la dreta, passem per sobre l'ibon Royo, des d'on saltem cap a l'esquerra, de dret a buscar el GR, que seguirem també a l'esquerra, per anar a trobar el port de Chistau.
  .-  4 h 55 min.   --  PORT DE CHISTAU   --  2.577 m.
  Continuem pel GR-11 que ens baixa per l'esquerra, cap el petit cercle on hi ha la confluència dels barrancs.
  .-  5 h. 30 min.  --    PLETA D'AÑES CRUZES  --    2.065 m.
  Travessem els dos ponts de troncs, girem a l'esquerra, fem una suau pujada i després anem baixant, fent racons i raconets, per arribar al trencant del coll d'Eriste.
  .-  6 h 25 min.  --   TRENCANT COLL D'ERISTE – COLL DE CHISTAU   --  1.740 m.
  Continuem de dret i de pla, arribem a les granges de Biadós i a l'altra banda del barranc de Santaeulària tenim el cotxe.
  .-  6 h 35 min.  --    BARRANC DE SANTAEULÀRIA   --  1.708 m.
                         -------------------------------------------------------------
                          GR- sender de gran recorregut marques vermelles i blanques
.

dimarts, 9 de setembre de 2014

PUIG DE BALANDRAU ( Des de Serrat per la via directa de Costa Rubí ) (128 )



RESUM :
  El puig de Balandrau és un cim que queda apartat de la carena principal i fronterera del Pirineu i això li dóna una situació privilegiada, a més d'una vista excepcional. L'última vegada que vàrem pujar a Coma de Vaca, abans d'arribar a les Marrades, en una roca vam trobar un escrit que hi deia: “ Directe al Balandrau”.
  Nosaltres ja havíem fet una directa des de les Marrades, per la canal següent a la que hi ha l'escrit. Així que ens va interessar i avui hi pujarem.
  El recorregut: Serrat – Gorgues del Freser – Pla de la Molsos – Via Directa – Balandrau – Roques Blanques – Carena de la Caixeta – Serrat.

DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 6 de Setembre de 2014
*COMARCA: Ripollès
*DISTÀNCIA: 15.85 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1.400 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 5 h 30 min.
*TEMPS PARADES: 45 min.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 6 h 15 min.
*DIFICULTAT: Mitjana, més que res degut al fort desnivell de pujada per la via directa.
*VELOCITAT MITJANA: 2.85 km/h
*FONTS CONSULTADES:Mapa: Puigmal – Vall de Núria E-25 de l'editorial Alpina 1:25.000
*PUNT DE SORTIDA: Aparcament a l'entrada del poble de Serrat.
*OBSERVACIONS: Hi ha un petit tram de camí entre els Plans d'Escuira i la pista de Fumanyà, que cal estar molt atent; sempre hi ha camí, però amb molta herba.
  Quan deixem la pista de Fumanyà per seguir riu amunt, si continuéssim per la pista, aniríem a trobar el camí que puja de la Central del Daió, que seguit amunt també ens portaria al pont de la Molsos, i no és tan complicat, com pel caminet, que al final costa un xic de seguir.
  El camí que puja directe al Balandrau per Costa Rubí, és un camí molt bonic i entretingut. No és complicat, perquè sempre les MV et marquen on cal anar, però si que és molt, molt dret.
  El camí de baixada del Balandrau cap al Serrat és sempre seguint la carena, que a la sortida hem voltat per sota. Aquesta carena, al començament és neta, amb prats, després entra al bosc, però se segueix sense complicacions.

APUNT:

El juny del 2008 vàrem fer una directa per aquestes costes, aquell cop però vàrem continuar una mica més en direcció a Coma de Vaca, a tocar de les Marrades, així ho vaig relatar:

Aproximadament a la cota 1800 deixem el camí per endinsar-nos a la dreta en una feixuga tartera amb blocs de pedra que per sort són prou grossos per no bellugar-se. Pugem de valent intentant passar vora la paret que ens ha de quedar a l’esquerra, ens posem com a fita un bedoll solitari vora la carena, passem pel seu costat i al cap de poc trenquem la carena i seguim arran de paret fins que baixem a buscar la canal de la nostra dreta, (Torrent de Costa Rubí segons I.C.C.) la travessem en un lloc força encaixonat, impossible de remuntar pel centre de la canal, per això comencem a remuntar per l’altra banda, arribem a unes roques i decidim passar per la dreta i anar a buscar una petita canal amb herba per la que pugem sense problemes, al capdamunt unes altres roques ens fan prendre la decisió d’anar per l’esquerra, tot superant fàcils passos que demanen posar mans, mentrestant a la nostra esquena el Torreneules resta imponent amb totes les seves canals que el ratllen, el sol hi incideix i les ombres el fan més feréstec. Nosaltres seguim pujant entrant gairebé a la vall de la primera canal que hem travessat, però sense fer-ho, quan el terreny ens ho ha premès, hem girat lleugerament a la dreta, remuntat fins col·locar-nos sobre l’aresta que podríem dir-ne Nord-Oest, que baixa del Balandrau, (les Llossardes segons I.C.C.) just en un petit replà o collet herbat. Remuntem pel fil de la carena, molt dreta per cert, passem per un curt corredor, miro el collet on fa poc érem i em recorda a un trampolí de salts d’esquí, tenim unes àmplies canals a cada cantó i l’aresta que pugem és força definida. Superem el desnivell de mica en mica sense gaires dificultats, quan ens falta la darrera empenta no podem accedir al cim, una llarga llengua de neu completament glaçada ens barra el pas, seguirem per sota fins que podem accedir a l'àmplia carena del cim del Balandrau.


FOTOS:
abans d'acabar la pista continuem per un corriol sense creuar mai el Freser, aquest corriol fa molts anys el fèiem servir amb el meu pare per anar a pescar, el tram de baix és força marcat, més amunt es difumina molt, però si seguim la lògica no hi ha d'haver cap problema

un cop trobem el camí de Coma de Vaca el seguim fins trobar una roca amb la inscripció "DIRECTE AL BALANDRAU", en un primer moment es segueix una traça que ens porta dins una canal, en la foto es pot apreciar que som a la perpendicular de la Caseta del Canal

les primeres passes són per dins la canal

aviat però les marques ens porten a les vores on sens dubte  hi ha trams on el pendent voreja el 50%

a mesura que pugem darrere nostre la vista millora, a la foto el Torreneules i el Puigmal

encara a l'ombra la canal, però, s'acaba, hem superat un llarg desnivell i trams amb fort pendent,  mai hem trobat cap tram complicat, hi ha un munt de marques que es segueixen molt bé

un cop a dalt la vista és espectacular, com a mostra us deixo la Coma de Freser amb el Bastiments al fons

anem baixant per una llarga carena visible des del cim, fins i tot quan entrem dins el bosc mai la deixarem del tot

la baixada ha estat més lenta del normal........., a la foto un rossinyol (Cantharellus Cibarius)



TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC


RESSENYA :

  .-  0 h.  --  SERRAT  --     1.351 m.
  Pugem pel carrer Sant Isidre, fins el primer carrer a l'esquerre que seguim. El carrer puja suaument i ens porta a l'entrada d'una casa, on fa diferents pistes.
  .-  3 min.   --  CAL TITET
  La pista del mig entra a la casa i per la de sobre, a la dreta hi tornarem. Ara seguim la pista que marxa, de pla, per sota la casa. La pista que segueix el Bei de Dalt va planejant amb una paret de pedra seca a la dreta i ens porta a un petit collet.
  .-  13 min.  --     PLA D'ESCUIRA  --    1.385 m.
  Aquí, hi ha un camí que baixa per l'altra banda, i que també va a trobar la pista de Fustanyà.  Nosaltres anem cap a la dreta per de seguida girar a l'esquerra on seguirem un camí planer, d'herba i no massa net. Quan arribem a unes ginestes on sembla que el camí es parteixi en dos, girem a l'esquerra i baixem molt de dret. El camí a l'entrar als pins és molt net i molt clar i ja sempre amb clara baixada ens porta a trobar la pista que ve de Fustanyà.
  .-  38 min.   --  PISTA DE FUSTANYÀ  --    1.270 m.
  Seguim la pista cap a la dreta, de seguida arribem al punt més baix del recorregut; el torrent del Forn. A partir d'aquí, la pista comença a pujar. La pista ressegueix les gorgues del Freser pel seu marge esquerra. Seguim la pista fins que comença a baixar per anar a travessar el riu Freser.
  .-  1 h 11 min.  --     DEIXEM PISTA  --    1.392 m.
  Just quan la pista comença a baixar la deixem i marxem de pla per sobre. Al començament el camí és dubtós, però de seguida es converteix en un bonic camí que, pel mig del bosc, va a trobar el riu un bon tros més amunt.
  Un cop arriba al riu el camí s'espatlla i molt. Continua pujant pel costat, un xic enlairat i va a trobar uns prats d'herba que travessa per l'esquerra, - banda del riu - i continua pujant, trams on és molt clar que ets en un camí i trams pel mig de l'herba, així s'arriba a la clariana de sobre el pont de la Molsos, on trobem el camí que puja de la central del Daió cap a Coma de Vaca.
  En aquest últim tram de camí, hi ha trossos en que es segueix més per inèrcia que no perquè sigui un camí.
  .-  1 h 45 min.  --     CAMÍ DE COMA DE VACA   --  1.575 m.
  Seguim el fresat camí, que ara si que és clar i de bon seguir, a la dreta i amunt. El camí fa unes quantes llaçades i quan marxa mig de pla, cap a l'esquerra, a la dreta, hi ha una inscripció en vermell en una roca “ Directe al Balandrau”.
  .-  2 h 2 min.  --     DIRECTA AL BALANDRAU   --  1.735 m.
  Deixem el camí de Coma de Vaca i marxem cap a la dreta i amunt. El camí, molt ben marcat amb MV, puja un tram de dret, després va a l'esquerra a buscar una canal i puja un bon tros per dintre, entra i surt, després marxa per una canal de més a la dreta i torna a l'esquerra, per acabar finalment amb una pala que et porta dalt la carena.
  Pocs metres abans d'arribar a la carena, tracem una diagonal cap a l'esquerra, i amb una lleugera pujada, de seguida arribem al cim del puig de Balandrau.
  Pujar per aquest camí sembla més complicat del que és en realitat, ja que hi ha moltes MV que sempre et situen on s'ha d'anar. Tot i així, hi ha 850 metres de desnivell, amb pendents que superen el 50 % i en alguns punts cal posar les mans a terra.
  .-  3 h 45 min.   --  PUIG DE BALANDRAU  --   2.585 m.
  Al cim, que és vèrtex geodèsic, hi ha també una taula, amb les muntanyes veïnes en relleu, té una vista impressionant, i si mirem per on hem pujat, no té desperdici.
  Baixem per la mateixa carena que hem arribat, quan som sobre la canal per on hem pujat, continuem de pla per la carena de més a la dreta, passant pel cim de la Canya i el de Roques Blanques.
  .-  4 h .  --        ROQUES BLANQUES  --   2.468 m.
  Continuem seguint la carena que ara gira a l'esquerra, anem de dret als rocs de l'Atalaiador i continuem baixant – fites - per la carena de la Caixeta, entrem al bosc, travessem una pista d'herba i continuem baixant per la carena – fites - cap a trobar una altra pista que fa moltes esses. Retallem les esses i, quan la pista ja marxa de pla, cap a la dreta, la deixem.
  .-  5 h.  --      LES MINES  --     1.670 m.
  Aquí es veu que en algun moment ha estat molt remenat, hem de buscar una fita i unes petites marques blaves que marxen de dret avall, pel mig d'una canal de terres remogudes. Travessem una altra pista i de seguida el camí es bifurca. Seguim el camí de l'esquerra, que va baixant més o menys per la carena. – fites - El camí, si es vigila es segueix força bé, fa un tram pel mig del bosc i finalment baixa pel costat d'una paret de pedra seca, travessa unes feixes i arriba sobre les cases de Serrat.
  Al Serrat hi arribem per la pista que surt de davant la casa de cal Titet. Des d'aquí seguim el carrer o pista cap a l'esquerra, per anar cap a l'entrada del poble on tenim el cotxe.
  .-  5 h. 30 min.   --  SERRAT  --     1.351 m.
                     -------------------------------------------------------------
                                          MV – Marques vermelles